Muntanyes de Gràcia

En aquest bloc podreu trobar un recull de diverses sortides i excursions.

Roques del Rei (Guilleries)

Quedem dissabte 20 de desembre a les 10 a la Pl. de l’Ajuntament de Sant Hilari, aquest cop per les dates ens hem decidit a pujar el tradicional pessebre dalt del cim de les Roques del Rei.

És un conjunt de roques granítiques que destaquen per la seva composició i bellesa. Hi culmina el cim de Puig Rodó, de 903 metres, amb una creu de ferro plantada el 1901. Hi ha una panoràmica de gran part de les Guilleries i també de la serralada del Montseny.

Ens acostem amb els cotxes al creuament de la Pista del Sobira que ens portara a l’ermita de Santa Margarida de Vallors, consagrada el 1183, i refeta al s XVIII, en una mica més d’una hora ens hi plantem sense cap mena de dificultat.

El camí es força fresat, igual ens trobem bagues de castanyers, com pins, avets o alzines sureres. Una aturada i seguim la nostre ruta, ara ens disposem a seguir una marca (linea blanca horitzontal) que ens dura a l’ermita del Pedro, pero nosaltres ens desviarem abans cap a la dreta per fer una triangulació per despres retornar a l’ermita del Pedro.

El camí no canvia massa de vegetació, i en no res ens podem refrescar a la Font d’en Nandu...de Can Cigala, font arreglada per uns amics de Santa Coloma de Farners, al costat mateix i a 50 m del camí ens hi trobem el salt d’aigua del torrent de santa margarida???, hi cau poca aigua, pero ben segur que aquest dies enrera que ha plogut tant deu ser algu més espectacular, es un raco humit i ombrivol digne de pelicules de essers mitologics; gnomos, elfos i orcs.

El camí continua, ara hi ha comença a fer una mica de pujada i en una corba ens desviament 100 m a la dreta per anar a veure la Pedra dels Evangelis, un monolit de roca amb una inscripció “XXXX” , retornem al camí fins arribar a una esplanada amb una masia abandonada a la dreta.

Hi tenim indicadors (marques blanques) que ens indicant a l’esquerra a 200 m el cim de les Roques del Rei i recte cap a l’ermita del Pedro.

Ens disposem a fer el cim, i tot xino xano entre castanyers i alzines hi arribem, la vista es espectacular, el Montseny (Turó de l’Home, Les Agudes, Matagalls) nevat, la costa en direcció a Blanes, i Girona, i les Guilleries.

Dinem, i la canalla prepara el pessebre en una petita balma sota una pedra. De les motxilles començan a sortir pastorets, angels, reis mags, camells, i guarniments, fins i tot tenim caganer, tant o més important que el nen jesus...jejeje.

A quedat força xulo, algun dia pujare a recollir-lo, si es que el trobo...no sigui cas que els reis mags i pastorets haguin retornat als seus llocs de desti.

Desfem la pujada i tirem en direcció cap a l’ermita del Pedro, pel camí alguns troban rovellons.

Arribats al Pedro i fem una petita aturada, per retorna al camí que ens dura a la pista del Sobira i amb les ultimes llums del dia retornem al nostre lloc d’inici per tornar a Sant Hilari, on un cafe, tallats i refrescos tanquen la jornada d’avui.

Ha sigut un plaer passejar per aquest boscos, tranquils, diferents...i que si no es per algun senglar, les ciretes d’arborç o algun ocell...estas més sol que la una.

Sempre queden racons aon la masificació de la gent no hi ha arribat, hi et pots sentir sol com un mussol entre natura i bellesa.

Més fotos de la sortida

ESTELS DEL SUD (2a part)

1a ETAPA: SANTUARI DE FONTCALDA - PAÜLS (GR-171)
Sortim part del grup del santuari de Fontcalda agafant el GR-171 que ens portarà fins a Prat de Comte amb un recorregut espectacular entre boscos i cingleres de Els Ports. Un cop arribats, ens agrupem tots plegats i seguim el sender per un petit tram de carretera gins que es desvia a la dreta per agafar, en un primer moment, una pista forestal i, després, un petit sender que supera l'impressionant cingle a superar. Un cop retrobem la pista, continuem endavant fins arribar a la carena del Montsagre de Paüls. Allà agafem de nou un espectacular sender que ens acosta a la Mola Grossa (1.044 m.) per anar baixant entre cingles i barrancs fins arribar a l'entrada de Paüls. Només ens falta anar baixant fins l'entrada del poble per arribar a l'Alberg de Paüls on farem nit.

2a ETAPA: PAÜLS - L'ESPINA (1.181 M.) - PAÜLS

Ens despertem ben aviat per agafar el camí que porta fins a l'ermita de Sant Roc. Després d'una petita pausa, agafem el camí dels Estels del Sud que ens portarà fins a l'Espina. El sender s'enfila per la costa amb un fort pendent fins a Coll del Camp i després continua creuant diferents colls fins arribar al Coll de l'Enrajolada. Aquest tram destaca per la seva bellesa, els seus senders tapats per la vegetació i les vistes cap a les Roques de Benet i la plana de Terol.
Arribats al coll, només ens falta fer un petit tram fins a l'Espina (1.181 m.) i fer la fotografia de rigor i tornar al coll que hem deixat -la boira impedeix tenir una bona visió de la plana del delta i el Mont Caro.
Acabats de dinar, seguim el PR-C 185 que ens portarà fins l'enllaç de GR-171 i seguir el camí de retorn a Paüls.


3a ETAPA: PAÚLS - HORTA DE SANT JOAN
Sortim de Paüls pel camí de que ens marquen els estels blaus dels Estels del Sud en direcció al coll de la Gilaberta. PEr mala sort, la pluja serà la nostra acompanyant durant tot l'ascens al coll i no ens deixarà fins ben pasada la tarda. Com que les condicions metereològiques són adverses, decidim escurçar el recorregut i ens dirigim cap al coll de l'Ereta. Un cop arribats, només ens falta baixar per un petit grau amb força pendent per arribar fins a la pista forestal que ens portarà fins a Horta de Sant Joan per tornar cap a casa.

SENDER DE SERRALLONGA 3a etapa: Olot - Les Preses

Arribem a Olot on cau una fina pluja. Després de debatre si es fa o no el recorregut, un petit grup d'unes 30 persones es decideix en aventurar-se pels paisatges hivernals de la Garrotxa. Sortim d'Olot per un sender marcat amb marques de pintura groga fins a l'ermita de la Trinitat. El recorregut varia en trams de camí asfaltat i sender sota arbres frondosos. Un cop arribats a l'ermita, petita parada per agrupar-se i picar alguna coseta, però com que la pluja refreda, al cap de 2 minuts tothom ja es posa en camí.
Seguim una pista asfaltada fins pasar just pel costat del volcà el Croscat (786 m.), on alguns aprofiten per gaudir i fotografiar la màgia de la Garrotxa volcànica. Seguim la pista fins un trencall per endinsar-nos pel bosc fins a l'aparcament de la fageda d'en Jordà. Creuem la carretera per un pas soterrat i fem el mateix tram que vàrem fer a l'edició pasada fins a Olot, on parem a dinar en un bar.

Un cop dinats, el grup es redueix més encara i una quinzena de valents continua desafiant la pluja per fer l'últim tram del dia. Tornem enrera fins agafar el GR-2 que no deixarem fins al final de l'etapa, combinant trams de sender estret dins de boscos i pistes asfaltades fins arribar a Les Preses on agafem l'autocar de tornada.
MARXA EFECTIVA: 5'10 h.
DISTÀNCIA: 21.000 km. aproximadament
DENIVELL: +446 m.

SENDER DE SERRALLONGA. 2a etapa: Santa Pau - Olot


Arribem a Santa Pau i ens dirigim en una petita tenda on hi havia degustació d'embotits de la zona. Entrem tots els participants del GR -vora 50 persones- i no deixem cap trosset de llangonissa, bull negre, ratafia, etc. Amb la panxa plena i la motxilla després d'agafar alguns fessolets de la zona.....comencem a caminar.

Sortim de Santa Pau seguint les senyals del GR-2 i seguint una pista asfaltada voragem el volcà de Rocanegre. Seguidament, continuem amb la pista asfaltada que ens porta aprop de l'àrea de servei de Santa Margarida. Sense arribar a l'aparcament de cotxes, enfilem el camí que ens porta directament al marge del volcà. Allà, els més agosarats baixen fins al mig del cràter a visitar l'ermita de Santa Margarida. Per sort, no hi ha cap erupció espontània i tornem al mirador del cràter.

Seguim la pista trepitjant tota la fulleraca dels arbres fins arribar a una nova pista asfaltada. Contínuem caminant i arribem a Sant Miquel de Sacot, on fem una petita paradeta.

Seguint el GR-2, ens endinsem pel bosc baixant un cami desfet per l'aigua, un xic relliscós i amb pendent. De poc, alguns no acaben amb el cul a terra -entre ells jo!-. Seguim caminant fins a la fàbrica de iogurts La Fageda. Però per mala sort, a la botiga no hi havia res per fer uns bons postres. Que hi farem! Dinem els nostres entrepans i tappers i alguns, fan una petita migdiadeta.

De nou, seguim el GR-2 fins un trencall pròxim on ja el deixarem definitivament. Ara seguirem l'initerari 1 i 3 del parc. És a dir, estem a punt de creuar una de les fagedes més espectaculars de la contrada: la Fageda de'n Jordà.

Entre camins asfaltats, camins i corriols i, algun caminot amb les clares marques dels carruatges a cavall, fem camí fins arribar a l'entrada d'Olot. Ara només falta fer un petit esforç per arribar al Parc dels Volcans i fer la nostra merescuda cerveseta o coca. Ha estat un total de 17 km -segons els GPS d'alguns participants- i una excursió digna de repetir, sobretot amb els colors càlids de la tardor amb el Pirineu nevat.

Voltants de Viladrau

l'ermita de l'Erola (senderisme.tk)
Recorregut: 13 km.
Dificultat: Baixa
Desnivell: 600m.
Durada: 5-6 hores

Material habitual per una sortida de muntanya (motxilla, botes, cantimplora, menjar, roba d'abric, brúixola, mapa...)

Cartografia: El Montseny (Ed. Alpina)

Itinerari:
Iniciem aquest recorregut al poble gironí de Viladrau (821m), comarca d'Osona, situat al vessant nord-est del massís del Montseny.

Sortim del poble passant pel restaurant La Solana, els Plans del Sastre, i el Molí de Rosquelles; ara seguim pel Prat de Noguer, i el Pla dels Roures; passarem per un bonic pont de pedra, el Pont de Noguer; seguim fins trobar la Font de l'Aremany, ran del camí; la propera font, serà la Font de la Teula.

Arribarem al Castanyer de les Nou Branques, el més emblemàtic dels arbres del municipi de Viladrau, i un dels més grossos del Montseny (23m d'alçada i 6'5m de perímetre del tronc) Una forta ventada va esberlar la branca més grossa, però de les set branques que en queden, cinc encara estan vives.

Continuem fins a Viladrau Vell; seguim per la Carena de la Baga Gran, fins La Teuleria. Altre font que trobem més endavant és la Font Rupitosa (1500m); després passem per les Rassoles del Pujol, i el Pla de Malataup, replà herbat i voltat de faigs; passem pel Coll d'Àligues (1074m), continuant pel Torrent de l'Erola, fins arribar a l'Ermita de la Mare de Déu de l'Erola, del s. XVI.

Seguint el tram final de la ruta, trobem el mas de Can Bosc, i, més endavant, la mina coneguda com el Cau de les Guilles.I ja, la darrera font que trobem, és la Font els Molins. El Molí de Baix i arribem de nou a Viladrau.

Agraiment:
Fotos de l'ermita i del seu rellotge solar cedides del portal web senderisme.tk, amb el consentiment del seu autor (Justino)

perfil ruta (Jeroni)

mapa ruta (Jeroni)

rellotge solar a la façana de l'ermita (senderisme.tk)

Cingles de'n Bertí: Riells del Fai - La Garriga

Malgrat la mala previsió metereològica del cap de setmana, vuit valents vam desafiar les inclemències i vam anar a voltar pels cingles d'en Bertí. I la vam encertar!! Gens de pluja (la justa per ficar-te les capellines i un cop posades, no ploure en tot el dia), temps ennuvolat i, fins i tot, sol en alguns moments.

Arribem a Riells del Fai amb la Sagalés. Paradeta per esmorzar al bar i fer el nostre cafetó i... un cop amb les reserves plenes, a fer camí. La primera horeta sense complicació: es tractava de seguir el camí marcat de Riells del Fai a Sant Miquel del Fai, gaudint dels seus espectaculars paisatges i salts d'aigua (amb poc cabal, això sí). Un cop arribats, fotografies de rigor, rialles i bromes, mirar el recinte (per fora perquè per dins s'ha de pagar), picar alguna coseta i continuar el camí.


Ara, des de Sant Miquel del Fai fins a Sant Pere de Bertí no hi ha cap dificultat. Només hem de seguir les marques del GR i anar fent, tot gaudint de la vista cap a Riells, Sant Feliu, i la plana vallesenca. Però com que la gana apreta....paradeta de rigor en un petit prat a peus del mas de l'Ullar i... a esmorzar!!!



Acabats d'esmorzar, després de prop de dues hores de camí, i la petita migdiadeta d'algú, tornem a fer via fins a Sant Pere de Bertí. Ups, comença a ploure? No... boira pixanera, res de capellina perquè no arribava a calar. Arribem a Sant Pere de Bertí. Mirem, xafardegem, fotografiem i... a caminar. Ups, és boira pixanera? No... ara sí que plou. Tothom para, treu la capellina de la motxilla -excepte dos valents- i un cop tots ben coberts... para de cop. Jejeje, els dos valents se'n riuen dels altres... però una mica xops!

Seguim caminant cap al Cascar i el santuari de Puiggraciós, on parem a dinar. Ara fa estona que el temps acompanya i es pot veure el sol en alguns moments. Un cop dinats, només falta anar cap a la Garriga i retrobar-nos amb els nostres companys de la paellada popular!



Bon profit!

Ueli Steck a les Grandes Jorasses

Ueli Steck speed soloing on the Grandes Jorasses from Jonathan Griffith on Vimeo.

Fora l'estrès!!

Aquest espai vol tenir un 'aire' de ...un altra mon; articles, videos...coses de cert interes, qui sap...sempre ens poden ajudar, o ens poden incitar a realitzar certes activitats.

Que ho disfruteu!!


Els Huber a l'Antártida

UEC de Gràcia


En aquest bloc podreu trobar un recull de diverses sortides i excursions.

XXIII Marxa Gràcia-Montserrat


Dies 12 i 13 de Juny 2010

Info Any 2010

Stage d'Escalada a Dolomitas


Del 1 al 7 d'Agost 2010

Més Informació

Llicències Federatives 2010 (FEEC-FEDME)

Cercar en aquest blog

Els nostres tracks

Una mica de tot...

El temps

FEEC