Malgrat la mala previsió metereològica del cap de setmana, vuit valents vam desafiar les inclemències i vam anar a voltar pels cingles d'en Bertí. I la vam encertar!! Gens de pluja (la justa per ficar-te les capellines i un cop posades, no ploure en tot el dia), temps ennuvolat i, fins i tot, sol en alguns moments.
Arribem a Riells del Fai amb la Sagalés. Paradeta per esmorzar al bar i fer el nostre cafetó i... un cop amb les reserves plenes, a fer camí. La primera horeta sense complicació: es tractava de seguir el camí marcat de Riells del Fai a Sant Miquel del Fai, gaudint dels seus espectaculars paisatges i salts d'aigua (amb poc cabal, això sí). Un cop arribats, fotografies de rigor, rialles i bromes, mirar el recinte (per fora perquè per dins s'ha de pagar), picar alguna coseta i continuar el camí.
Acabats d'esmorzar, després de prop de dues hores de camí, i la petita migdiadeta d'algú, tornem a fer via fins a Sant Pere de Bertí. Ups, comença a ploure? No... boira pixanera, res de capellina perquè no arribava a calar. Arribem a Sant Pere de Bertí. Mirem, xafardegem, fotografiem i... a caminar. Ups, és boira pixanera? No... ara sí que plou. Tothom para, treu la capellina de la motxilla -excepte dos valents- i un cop tots ben coberts... para de cop. Jejeje, els dos valents se'n riuen dels altres... però una mica xops!
Seguim caminant cap al Cascar i el santuari de Puiggraciós, on parem a dinar. Ara fa estona que el temps acompanya i es pot veure el sol en alguns moments. Un cop dinats, només falta anar cap a la Garriga i retrobar-nos amb els nostres companys de la paellada popular!