Excursions i caminades pel Vallès

Presentació del llibre:

Excursions i caminades pel Vallès.
Editorial Cossetània, 2009, autor: Pere Robert.

Dia 27 de març 2009, a les 20.30 hores

Presentació del llibre a càrrec de Miquel Vilaplana,
geòleg i excursionista, i del propi autor del llibre.

Hi haurà llibres a la venta i un petit refrigeri.

ESTELS DEL SUD (2a part)

1a ETAPA: SANTUARI DE FONTCALDA - PAÜLS (GR-171)
Sortim part del grup del santuari de Fontcalda agafant el GR-171 que ens portarà fins a Prat de Comte amb un recorregut espectacular entre boscos i cingleres de Els Ports. Un cop arribats, ens agrupem tots plegats i seguim el sender per un petit tram de carretera gins que es desvia a la dreta per agafar, en un primer moment, una pista forestal i, després, un petit sender que supera l'impressionant cingle a superar. Un cop retrobem la pista, continuem endavant fins arribar a la carena del Montsagre de Paüls. Allà agafem de nou un espectacular sender que ens acosta a la Mola Grossa (1.044 m.) per anar baixant entre cingles i barrancs fins arribar a l'entrada de Paüls. Només ens falta anar baixant fins l'entrada del poble per arribar a l'Alberg de Paüls on farem nit.

2a ETAPA: PAÜLS - L'ESPINA (1.181 M.) - PAÜLS
Ens despertem ben aviat per agafar el camí que porta fins a l'ermita de Sant Roc. Després d'una petita pausa, agafem el camí dels Estels del Sud que ens portarà fins a l'Espina. El sender s'enfila per la costa amb un fort pendent fins a Coll del Camp i després continua creuant diferents colls fins arribar al Coll de l'Enrajolada. Aquest tram destaca per la seva bellesa, els seus senders tapats per la vegetació i les vistes cap a les Roques de Benet i la plana de Terol.
Arribats al coll, només ens falta fer un petit tram fins a l'Espina (1.181 m.) i fer la fotografia de rigor i tornar al coll que hem deixat -la boira impedeix tenir una bona visió de la plana del delta i el Mont Caro.
Acabats de dinar, seguim el PR-C 185 que ens portarà fins l'enllaç de GR-171 i seguir el camí de retorn a Paüls.


3a ETAPA: PAÚLS - HORTA DE SANT JOAN
Sortim de Paüls pel camí de que ens marquen els estels blaus dels Estels del Sud en direcció al coll de la Gilaberta. PEr mala sort, la pluja serà la nostra acompanyant durant tot l'ascens al coll i no ens deixarà fins ben pasada la tarda. Com que les condicions metereològiques són adverses, decidim escurçar el recorregut i ens dirigim cap al coll de l'Ereta. Un cop arribats, només ens falta baixar per un petit grau amb força pendent per arribar fins a la pista forestal que ens portarà fins a Horta de Sant Joan per tornar cap a casa.

Cingles de'n Bertí: Riells del Fai - La Garriga

Malgrat la mala previsió metereològica del cap de setmana, vuit valents vam desafiar les inclemències i vam anar a voltar pels cingles d'en Bertí. I la vam encertar!! Gens de pluja (la justa per ficar-te les capellines i un cop posades, no ploure en tot el dia), temps ennuvolat i, fins i tot, sol en alguns moments.

Arribem a Riells del Fai amb la Sagalés. Paradeta per esmorzar al bar i fer el nostre cafetó i... un cop amb les reserves plenes, a fer camí. La primera horeta sense complicació: es tractava de seguir el camí marcat de Riells del Fai a Sant Miquel del Fai, gaudint dels seus espectaculars paisatges i salts d'aigua (amb poc cabal, això sí). Un cop arribats, fotografies de rigor, rialles i bromes, mirar el recinte (per fora perquè per dins s'ha de pagar), picar alguna coseta i continuar el camí.

Ara, des de Sant Miquel del Fai fins a Sant Pere de Bertí no hi ha cap dificultat. Només hem de seguir les marques del GR i anar fent, tot gaudint de la vista cap a Riells, Sant Feliu, i la plana vallesenca. Però com que la gana apreta....paradeta de rigor en un petit prat a peus del mas de l'Ullar i... a esmorzar!!!

Acabats d'esmorzar, després de prop de dues hores de camí, i la petita migdiadeta d'algú, tornem a fer via fins a Sant Pere de Bertí. Ups, comença a ploure? No... boira pixanera, res de capellina perquè no arribava a calar. Arribem a Sant Pere de Bertí. Mirem, xafardegem, fotografiem i... a caminar. Ups, és boira pixanera? No... ara sí que plou. Tothom para, treu la capellina de la motxilla -excepte dos valents- i un cop tots ben coberts... para de cop. Jejeje, els dos valents se'n riuen dels altres... però una mica xops!

Seguim caminant cap al Cascar i el santuari de Puiggraciós, on parem a dinar. Ara fa estona que el temps acompanya i es pot veure el sol en alguns moments. Un cop dinats, només falta anar cap a la Garriga i retrobar-nos amb els nostres companys de la paellada popular!

Bon profit!